Back Babin Jar Afrikaans بابي يار Arabic Babi Yar Azerbaijani Бабін Яр Byelorussian Бабін Яр BE-X-OLD Бабин Яр Bulgarian Babi Yar Breton Babin Jar BS Babí Jar Czech Бабий Яр CV

Babi Iar

Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacres a Babi Iar
Imatge
Babi Iar en 2003.
Map
 50° 28′ 17″ N, 30° 26′ 56″ E / 50.471388888889°N,30.448888888889°E / 50.471388888889; 30.448888888889
TipusMassacres.
Data29 i 30 de setembre de 1941 en endavant.
LocalitzacióBarranc de Babi Iar, a Kíev, Ucraïna (Unió Soviètica).
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Superfície41,5 ha Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuJueus, presoners de guerra soviètics, partisans, nacionalistes ucraïnesos, gitanos i comunistes.
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorEntre 100 000 i 150 000.
Cronologia
Massacre de Babi Yar Modifica el valor a Wikidata

Babi Iar (rus: Бабий Яр, ucraïnès: Бабин Яр, Babin Iar) és un barranc situat als afores de Kíev, capital d'Ucraïna, que va ser utilitzat pels nazis per perpetrar una sèrie de massacres massives contra jueus i ciutadans soviètics durant la seva campanya contra la Unió Soviètica, a la Segona Guerra Mundial.

La primera i més ben documentada de les matances va ocórrer entre el 29 i el 30 de setembre de 1941, quan 33.771 jueus van ser assassinats en una sola operació. La decisió de matar tots els jueus a Kíev va ser presa pel governador militar, el general Kurt Eberhard; el comandant de la policia de l'exèrcit del Grup Sud, l'SS - Obergruppenführer Friedrich Jeckeln i el comandant Otto Rasch de l'Einsatzgruppe C. Va ser portada a terme per soldats del 4t Sonderkommando, juntament amb l'ajuda dels batallons parapolicials de les SD i SS i auxiliats per la policia local i grups paramilitars nacionalistes ucraïnesos de dreta com el Batalló Bukovinian.[1] La massacre va ser el major assassinat en massa en una única operació en què el règim nazi i els seus col·laboradors van ser responsables durant la seva campanya contra la Unió Soviètica[2] i la major massacre d'única operació de l'Holocaust per a aquesta data en particular,[3] per bé que posteriorment fou superada per la Aktion Erntefest al novembre 1943 amb 43.000 jueus exterminats i la massacre d'Odessa d'octubre de 1941 amb més de 50.000 jueus assassinats, comesa per tropes alemanyes i romaneses aliades al règim nazi.[4]

En total, s'estima que durant l'ocupació nazi entre 100.000 i 150.000 persones van ser executades a Babi Iar. Entre les víctimes, a més de jueus, hi va haver presoners de guerra soviètics, partisans, gitanos i comunistes.[5][6][7]

  1. ↑ Karel C. Berkhoff. «Babi Yar Massacre». Ibidem p. 303, 28-05-2008. [Consulta: 23 febrer 2013].
  2. ↑ Wolfram Wette. The Wehrmacht: History, Myth, Reality. Harvard University Press, 2006, p. 112 [Consulta: 31 desembre 2007]. 
  3. ↑ Wendy Morgan Lower, From Berlin to Babi Yar. The Nazi War Against the Jews, 1941–1944 Journal of Religion & Society, Volum 9 (2007). The Kripke Center, Universitat de Towson. I.S.S.N 1522–5658. Consultat a partir de l'arxiu d'iInternet el 24 de maig de 2013.
  4. ↑ Browning, Christopher R. «Arrival in Poland» (PDF file, direct download 7.91 MB complete). Ordinary Men: Reserve Police Battalion 101 and the Final Solution in Poland p. 135–142. Penguin Books, 1992; 1998. [Consulta: 24 maig 2013]. «Also: PDF cache archived by WebCite.»
  5. ↑ A Museum for Babi Yar, The Jerusalem Post (23 d'octubre de 2011)
  6. ↑ Magocsi, p. 633
  7. ↑ «Kiev y Babi Yar». Enciclopèdia de l'Holocaust. United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 24 gener 2011].

Developed by StudentB